Tradicionalment, a finals de juny, un cop finalitzada la temporada de la NBA, s’organitza una gala on s’entreguen els premis als jugadors més destacats de l’any. Aquests premis són molt diversos, premi al millor jugador(MVP), premi al millor defensor, premi al millor cinc de la temporada,… La majoria dels premis porten el nom d’algun jugador, entrenador o personatge rellevant del món del bàsquet. Per exemple, l’MVP de l’All Star porta el nom de Kobe Bryant com a homenatge. De tots aquests premis n’hi ha un que em va cridar l’atenció, és el premi al millor company de l’any anomenat trofeu Twyman-Stokes. Si busqueu Twyman-Stokes al google podreu llegir si voleu una molt trista i alhora altruista història.

Tot aquest rotllo per dir-vos que per mi aquest premi és vostre (jugadores), ha sigut un plaer compartir aquest any amb vosaltres. Heu entrenat en diverses pistes, fins i tot, sense cistelles.

Plovent, amb vent i també amb fred, molta fred!!!!. Mai us heu queixat, potser una miqueta de les ulleres que us posa en Manel, però molt poc i heu entrenat amb molta competitivitat i intensitat. Gràcies això, tot i només competir durant 2 mesos, els entrenadors hem pogut veure una bona evolució.

També és per vosaltres (pares, avis,…) per haver estat en tot moment allà. Hem canviat els dies d’entrenament i diverses vegades us hem avisat en l’últim moment de canvis d’ubicació.

Sempre hem estat preocupats per si algú s’equivocaria de lloc en avisar en tant poc temps d’antelació i hem fet 100% d’assistència, impressionant!!!! Un 10 a la logística familiar. Gràcies a vosaltres tenim una de les grades més netes i desinfectades del món, mai ens heu fallat.

També el donaria a l’Àfrica, per la dificultat que ha tingut per encabir tots els horaris dels equips degut a les restriccions. Quin tetris mare meva!!!. I per la seva infinita paciència quan l’he telefonat 20 vegades en menys d’una hora degut al mal temps que ha fet els divendres, crec que estadísticament és l’any en què més divendres ha plogut o ha fet tramuntana en la història recent. Tot i això, també hem entrenat i com he dit abans 100% d’assistència.

I sobretot, el donaria als meus companys. A en Manel, he après molt d’ell i sobretot ha sigut molt divertit i fàcil de tracte. I a la Martina que ens ha ajudat molt, tot i les setmanes que ha estat confinada ha acabat connectant bé amb les nenes.

Un dels objectius i preocupacions a l’inici de la temporada era que cap jugadora deixés de venir, per falta de motivació en no poder competir o pels obstacles que ens hem anat trobant.

Entrenaments amb mascareta i individuals. Aturada dels entrenaments durant un mes i després d’un mes i mig. També les restriccions horàries i les ràtio a les pistes. Al final, 11 nenes han acabat la temporada. Aquesta és la victòria més gran que s’ha aconseguit. Altra vegada molt content de totes i cadascuna de les nenes. L’altre objectiu era tornar a competir i en les millors condicions possibles i gràcies a tots ho hem aconseguit.

Només queda dir una cosa. Gent del mini femení 2010: “SOU MOLT BONA GENT!!!”

Una abraçada, un petó i molt bon estiu a tothom.