És probable que siguem la família que ara per ara hem defensat més partits amb la samarreta del Club Bàsquet Vilafant. És ben cert que no tothom té tres fills, i és difícil que tots ells juguin alhora diversos anys al mateix Club. El nostre és un d’aquests casos. Han passat gairebé 14 anys des que varen començar a jugar-hi l’Elena i l’Andreu. Fa ben poc que ells han plegat però encara segueix el més petit, en Pau, i esperem i desitgem que segueixi molts anys més.
Els pares hem vist i gaudit molt temps de 3 partits cada cap de setmana. I quan alguns dels nostres fills eren convocats en altres categories, o quan formaven part de la PDP de la Federació, n’havíem arribat a veure 4, 5 o més… Potser massa? Sobredosi de Bàsquet i del Bàsquet Vilafant? Al contrari, us assegurem que ens ho hem passat d’allò més bé! Al Club no només hi hem jugat a bàsquet. Hem fet bons amics, hem tingut bones experiències, hem assistit a les trobades, quines, tertúlies, i sobretot hem xalat a les grades veient els partits. La família del Bàsquet Vilafant avui és molt gran. A nosaltres ens ha marcat molt i només esperem que la família Vergés-Simon hi deixi una petjada positiva.
Per molts anys i visca el Bàsquet Vilafant!