Han jugat: Guillem , Ferran, Adrià, Marc, Arnau C., Isma, Arnau P., Pau i Eloi.
Quedava l’última bala i vau decidir, per si de cas, jugar-la.
Pendents de què faci un Llagostera ja campió per veure si acabem 3r o 2n empatats en la segona plaça en un triple empat per la primera.
Bon partit en general però de més a menys
Una primera part on l’encert ofensiu fa que descuidem la defensa i permetem anotar massa punts a una Escala que va ser molt regular en atac i de menys a més en defensa.
Acabem la temporada doncs amb una victòria i contents en general però amb aquell regust de l’averageen aquell partit o el perdre aquell altre.
Això, ser competitius fins l’última jornada, però deixar passar l’oportunitat de jugar una fase final, no ha de desmerèixer una temporada molt bona.
D’entrada començàveu la pretemporada a l’estiu, alguns per primera vegada, juntament amb el segona, sense pressió i per gaudir-ho.
A mitja temporada decideixo deixar l’equip sènior i com en Jordi se’n fa càrrec ens intercanviem les funcions.
Vosaltres, que no teníeu res a veure amb el problema, no només accepteu el canvi sinó que m’adopteu i rebeu amb els braços oberts.
De fet els entrenaments tampoc canvien tant, heu estat tot l’any compartint entrenaments i sovint enduent-vos garrotades que possiblement no us mereixíeu.
Per tot això us vull donar les gràcies.
De manera directe o indirecte m’heu fet recordar perquè ens agrada tant això de ficar pilotes dins una cistella.
Segur que he sigut injust, sabeu que a vegades (o quasi sempre) m’embolico amb els canvis, i no he tingut ni vist mai una mala paraula ni un mal gest, tot el contrari.
Per tant vull dir-vos en aquesta última crònica que he tornat a aprendre i he tornat a estimar el bàsquet i gran part de culpa la teniu vosaltres, espero que pugueu, més o menys dir el mateix de mi.
Per a tota la resta ens veiem al pavelló
Gràcies per tot.