Han jugat: Iago, Roger, Àlex, Edu, Aitor, Lluc, Oriol, Jan, Paolo i Pol. Tirs lliures 5/13. Triples: 3.
El partit dels “i si…”. I si no hagués fallat aquell tir, i si hagués defensat millor, i si… Altra vegada la torrada ha caigut amb la melmelada mirant cap a terra. Però no hem d’estar tristos, ho seguirem intentant i com diu la tornada de la cançó de Manel:
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim.
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.
Dit això, altra vegada molt bon partit defensiu, com l’altre dia hi ha hagut moments de falta de concentració però en general ha estat bé. Aquí hem d’afegir la lluita pel rebot, tant defensiu com ofensiu que en molts quarts l’hem dominat.
En atac, independentment de l’encert, els dos primers quarts han estat molt bons. Hem jugat oberts i tallant cap a cistella, buscant espais i passant al jugador alliberat. La resta de quarts una mica de tot, estones precipitació, altres cops jo contra tots,…
D’aquest partit s’ha de treure una conclusió i és que els jugadors del Roses que estaven en pista tot i no saber el resultat han jugat amb intensitat fins l’últim segon i això els ha permès creuar la pista en 4 segons i aconseguir la victòria.
No us mentim quan diem que l’actitud a pista es bàsica tal i com heu pogut comprovar. Nosaltres anem per bon camí i al final ens en sortirem.
Felicitats a tots per aquest partit i molt contents de l’actitud dels jugadors quan estàveu a la banqueta que heu estat animant als vostres companys de la pista. Aquesta és una manera d’estar concentrats i ficats en el partit.
Que acabeu de passar un bon cap de setmana.
I recordeu: “Ens en sortim” 😉
PD: Coses de la vida han portat que la crònica del partit que vam jugar a la primera volta contra el Roses fes referència a la jugada de Djordjevic de la final d’Eurolliga del 1992.
