Han jugat: Iago, Roger, Àlex, Edu, Aitor, Lluc, Oriol, Leo, Èric, Jan, Paolo i Pol. 2 triples i 2/8 en tirs lliures.

Podria escriure: Partit amb alts i baixos per part dels dos equips en el que s’ha acabat imposant el Vedruna Palamós pel major encert i intensitat en els dos últims quarts i quedar-me tant ample. Però el cert, és que tot i saber que la majoria dels jugadors no saben ni que existeixen les cròniques, aquestes van dirigides a ells.

Entrenant dos dies a la setmana i un d’ells començant a les 17:00 degut a l’atapeït horari del pavelló, és molt difícil poder parlar sobre el partit en els entrenaments. Anem per feina i es fa pràcticament impossible dedicar 15 minuts a explicar els errors o encerts dels partits. En general a les cròniques insistim molt en què l’actitud és la base de tot i se’ls felicita per l’esforç que han fet, mai per si han encistellat molt.

Que el bàsquet no només és encistellar, que tot i ser el més vistós, el que realment anima als companys i els fa reaccionar a tots, ja siguin als que estan a pista com a la banqueta són les bones accions defensives. Moltes vegades aquestes accions acaben en contraatacs ràpids i tot es torna més divertit.

Ser 12 té els seus handicaps, és evident que un dels inconvenients és que juguem menys i a vegades la nostra participació en atac no és la que ens agradaria, però també hi ha avantatges i aquests afecten a tot l’equip i no de manera individual. Quan juguem en pistes grans com la d’aquest dissabte o la de Fontajau, sempre demanem que aneu al 100%, que ja descansareu. I és en defensa on és més evident si un va al 100%. És molt desmoralitzador que un jugador que si li ha encomanat defensar el jugador més creatiu de l’equip rival et digui cap al final del partit, que ell no ho ha donat tot perquè té la percepció de que no li passen la pilota. Defensar no és simplement acompanyar el jugador rival fins a la nostra cistella, és evitar-ho i intentar prendre-li la pilota, és inacceptable que partits com el de dissabte hi hagi diversos jugadors que acabin amb 0 faltes o 1 falta. Fer falta no significa agredir o donar un cop perquè sí, es tracta de posar-nos al davant del nostre jugador i alguns cops arribarà ell primer i és aquest contacte que es sancionarà com a falta.

Mitjançant les cròniques, s’ha posat en valor en més d’una ocasió, que estem molt contents que tot i ser 12, gairebé sempre anotem tots, cosa que posa en virtut la solidaritat i companyerisme que hi ha, i en joc, això es tradueix amb menys bot, més circulació de pilota i més moviment en atac. Som un equip on no hi ha cap James Harden, no tenim cap jugador que faci 20 punts per partit cada setmana. Uns dies és màxim anotador un, altres dies un altre. Moltes vegades depèn del defensor que ens posa l’equip rival.

Tornant a dissabte, recordeu com vàreu començar l’escalfament a la pista de fora? I com vàreu acabar l’escalfament, cantant i els rivals més pendents de vosaltres que del seu propi escalfament? Això demostra que es pot jugar de manera divertida i seriosa.