Han jugat: Carla, Neus, Angelina, Lia N, Cèlia, Xènia, Mar, Candela i Joana. Ens han acompanyat i animat a la banqueta: Lia M i Èlia.

Aquest dissabte ens estrenàvem, vosaltres a la categoria mini i jo com a entrenadora. Permeteu-me que comenci parlant de mi. Quan vaig saber que seria la vostra entrenadora em vaig marcar uns objectius i, curiosament, pocs d’ells basquetbolístics. El bàsquet, com pràcticament tot a la vida, va més enllà del que, a priori, sembla. No és només aprendre a botar, passar, tirar, defensar… és també compromís, esforç, actitud, positivisme, companyonia, solidaritat, treball, disciplina, educació… i tot això, amigues meves, és essencial. M’agradaria aprofitar la meva experiència per ensenyar-vos-ho.

Tothom té limitacions o mancances que se supleixen amb esforç, treball i actitud. S’aprèn a base d’errors i per equivocar-me haig de deixar de banda la por. Per no tenir por haig de confiar en el recolzament de les meves companyes i en mi mateixa. Us remarco sovint que no m’importa que se us escapi la pilota,  que falleu un tir, que feu una falta… que vull que ho intenteu i que hi poseu ganes.

En aquesta categoria molt poques nenes sabran botar bé, tirar bé, defensar bé, passar-la bé… i “guanya” qui posa més actitud i qui vol la pilota amb més ganes. Pràcticament sempre s’enduu el partit l’equip que hi posa més actitud, sinó aneu a veure els grans de tan en tan. Sortir amb la sensació d’haver-ho donat tot és un dels màxims plaers, en tot.

Centrant-me en el partit, evidentment hem de treballar i millorar moltíssimes coses i per això estem aquí però l’actitud i el treball és cosa vostra, és un treball personal que no us podré ajudar a treballar si vosaltres no poseu la primera pedra. Per tant, les coses han de començar a canviar, no vull tornar a sentir certs comentaris ni veure certes actituds: tu a mi no em manes, tu què sabràs si això és falta, no vull entrenar, no vull córrer, l’àrbitre no s’entera i jo passo, no vull fer això ni allò…

Sabeu que sóc la primera que fa bromes i riu però amb les coses ben fetes. Quan toca entrenar, toca entrenar i quan toca fer el burro, jo em posaré la primera. Si sou incapaces de distingir això, s’haurà acabat lo segon. Les crítiques constructives són molt benvingudes, evidentment l’última paraula és meva però sabeu que sempre us dic que em podeu dir el que sigui i que les persones parlant s’entenen. Si actueu com a nenes petites, us tractaré com a nenes petites.

Dit tot això, tenim un equip preciós i amb un bon projecte per endavant. És el primer partit de la lliga i ens ha de servir per analitzar-nos i saber què millorar (millorar vosaltres i millorar jo). Tot l’anterior és un toc d’atenció i el que exigiré al llarg de la temporada. Seguint amb la tònica d’aquests dos últims dies, qui em resol això per dimarts?