Han jugat: Carla, Neus, Lia N, Cèlia, Xènia, Anna, Núria, Mar, Èlia i Candela.

Fa uns anys em vaig llegir un llibre que es titula El Secret (Rhonda Byrne).  romou la denominada llei de l’atracció. És una teoria que assegura que el pensament positiu es capaç d’influir en la vida real. Evidentment no és quelcom automàtic i sempre ha d’estar acompanyat de la lògica i d’una actitud activa. No funcionarà en tots els casos però, per què no hauria de funcionar en el nostre?

Si estic asseguda al sofà i penso positivament que cauran peixos del cel, dubto que passi. El que sí crec és en el canvi quan les coses depenen de nosaltres. I, perdoneu que us digui, en el partit així va ser. Us ho vaig dir en altres paraules, canvi de xip. Heu de creure en vosaltres, heu de tenir ganes de que les situacions canviïn. La ment és més poderosa del que us penseu i quan, per poc que sigui, apreneu a controlar-la dominareu moltíssimes situacions. Tothom, absolutament tothom, té moments d’incertesa i debilitat però les persones, en certa mesura, es defineixen per la capacitat que tenen de fer front a aquestes situacions i de la manera que tenen d’adaptar-se a elles. Podem deixar que la por ens envaeixi o podem intentar superar-la. Us asseguro que de 10 cops que intenteu superar la por, 7 fracassareu. Què me’n dieu dels 3 intents que queden? El següent cop, podran ser 2 o 5. I què? Ho haurem de seguir intentant. Arribarà un punt en què sabreu si per superar aquella por necessiteu més força de voluntat, una acció més efusiva o si, per desgràcia, en aquell moment sou incapaces de fer-ho i simplement toca acceptar-ho per no frustrar-se.

Crec que durant el partit més d’una us en vau adonar. El canvi de xip va ser en els dos sentits. Per una banda, l’inici del partit va ser desastrós, no basquetbolísticament sinó d’actitud. Us vau anar fent petites, vau oblidar per complet que sabeu jugar a bàsquet i vau permetre que la por us anul·lés. I això va ser el que em va emprenyar més, ho sabeu. Us vaig renyar (per l’actitud) i us vaig fer entendre que si vosaltres no creieu, res funciona. El canvi no havia de ser ni de jugadores, ni d’àrbitre, ni de camp… havia de ser dins vostra. Que si una acció no funciona potser cal trobar una alternativa. I el més important, la ràbia que sentíeu (independentment de l’origen) l’havíeu de canalitzar en millorar. Així va ser. Us ho vau creure. Vam passar de perdre un quart de 10 a perdre el següent de 5 i us vaig preguntar: i ara què toca? I em vau respondre amb uns ulls d’esperança: no perdre el següent. I aquí està la clau. Poc a poc i bona lletra, el canvi és progressiu.

Per altra banda, el segon quart va ser un espectacle. Vau sortir a menjar-vos el món. Us creieu invencibles i així va ser. Podíeu contra tot i tothom i era un goig veure-us. Puc dir que és el millor quart que us he vist amb diferència. Però ai ai ai! El que fa el cap… us vau acomodar, us vau relaxar i pam, crisis. Va passar exactament el contrari, vau començar a veure que elles també saben jugar a bàsquet i us vau anar fent petites. I aquí senyoretes també juga un paper important el cap. Quan sóc jo la que està a dalt de tot i les coses van bé també haig de ser intel·ligent i fer servir el cap. Cal tenir el cap fred per seguir en la línia i mantenir l’actitud i la confiança perquè a la que hi ha un moment de relaxació tot pot canviar. I tan complicat és estar a baix i fer l’esforç per pujar com estar a dalt i fer l’esforç per seguir a dalt.

La veritat és que malgrat el resultat final estic molt contenta. Els dos últims quarts van ser molt positius pel que fa a l’actitud. Sabíeu que estàvem perdent i vau lluitar com si el partit hagués començat de 0. Us vaig veure amb ganes de provar això del canvi de xip i us vaig veure contentes quan vèieu que funcionava. Us aviso, no sempre funcionarà però cal treballar-ho i si ho anem intentant cada cop ens resultarà més fàcil fer-ho. I ja més encarat al bàsquet, us vaig comentar que no tenia lògica que si vosaltres sabeu botar, passar, moure-us… de cop i volta no en sabéssiu. Mai deixeu de fer el que sabeu fer i no us penseu que d’un dia per l’altre heu oblidat les coses, perquè estan dins vostre i simplement heu de buscar la manera de tornar-les a trobar. I per últim i no menys important, tot comença en la defensa. En bàsquet, si voleu que l’atac funcioni, comenceu per defensar. Una bona defensa desemboca en un bon atac. No podem pretendre que el joc sigui fluït i la part ofensiva funcioni si en defensa estem apàtiques. No m’agrada dir noms però a cas d’exemple posaré el de la Lia: en un moment de frustració li vaig dir tal qual, surt, defensa amb ganes, recupera alguna pilota, agafa rebots i veuràs com la resta surt sol. Només us dic que va fer assistències, una entrada, un triple i va tirar tirs lliures.

Podria no haver estat així però… va ser.