Han jugat: Carla, Neus, Lia N, Cèlia, Xènia, Anna, Núria, Mar, Èlia i Candela.
Ens ha vingut a animar la Lia M.

Aquest cap de setmana malgrat seguir sent la muntanya russa que ens caracteritza m’atreviria a dir que ha estat un dels partits més complets que hem jugat. Aquest cop em dedicaré a dir les coses que més m’han agradat:

  • M’ha agradat que la Carla lluités cada pilota com si fos l’última del partit. Aquesta capacitat de lluita és magnífica.
  • M’ha agradat que la Neus es desgastés els quarts jugats i que quan li vaig oferir jugar un altre quart tingués la suficient maduresa per reconèixer que estava ko i que era millor que una altra companya jugués i ho donés tot. Això sí que és saber formar part d’un equip i fer autocrítica.
  • M’ha agradat que la Lia M s’aixequés aviat un dissabte al matí i vingués, malgrat estar lesionada, a animar al seu equip. Potser encara no ho valoreu suficient però aquests detalls enforteixen un equip.
  • M’ha agradat que la Lia N exposés el que no li agradava sense tancar-se en banda i aprengués que parlant la gent s’entén. Així com que jugués menys quarts dels que està habituada però ajudés al seu equip animant des de la banqueta. No només s’aporta jugant a la pista.
  • M’ha agradat que la Cèlia assumís la responsabilitat de pujar la pilota sense manies ni queixes. I per sobre de tot, m’ha agradat que no es fes petita davant  les adversitats sinó que es fes gran.
  • M’ha agradat que la Xènia m’escolti una correcció i la posi en pràctica. M’agrada que s’arrisqui i comenci a provar coses diferents que difícilment sortiran a la primera però abans de veure el fruit primer cal plantar la llavor.
  • M’ha agradat que l’Anna faci un sprint per evitar un bàsquet contrari que ja li agradaria a Usain Bolt atrapar-la. Bé, i lo d’anar per terra crec que comença a agradar-li (a mi veure-la també).
  • M’ha agradat que la Núria admeti que no era el seu dia. No pel que fa a bàsquet sinó perquè ha estat malalta. I com he dit, l’autocrítica és essencial. Quan aprens a fer autocrítica el creixement personal és exponencial.
  • M’ha agradat que la Mar per fi es treiés la motxilla de dubtes i por. Que fes el millor quart que li he vist des de que juga a bàsquet. Que llencés els tirs lliure concentrada i els celebrés amb entusiasme veient que els resultats comencen a arribar.
  • M’ha agradat que l’Èlia comenci a ser atrevida. L’entrada a l’últim quart ha de servir per apreciar una evolució. Segurament t’ho dic poc però la teva progressió és espectacular.
  • M’ha agradat que la Candela caigués 5 cops i s’aixequés 6 així com que tingui un punt més d’egoïsme i comenci a agafar més responsabilitats.

Avui dedico un espai a les fans incondicionals del sènior femení (o meves jeje). Gràcies, gràcies, gràcies!!!!!!!! És un luxe que ens vingueu a veure i animar.  Constantment em venen persones i m’exposen la seva admiració. La gent al·lucina. L’últim cop em van preguntar: com t’ho fas perquè et vinguin a animar a tots els partits a casa? A mi no em venen a veure mai… Em vaig fer la xula i no vaig respondre. Pobrets, no saben això dels xupa-xups 😉