Han jugat: Carla, Neus, Lia M, Lia N, Cèlia, Xènia, Anna, Núria, Èlia i Candela.
El partit a casa nostra va ser molt diferent. Elles eren 7 jugadores i nosaltres 11. A més, els faltaven jugadores físicament superiors i amb un bon nivell de bàsquet. Tot i així, vam aconseguir un bon ritme sense deixar-nos arrossegar pel fet que teníem el partit guanyat. Aquest cap de setmana sembla que succeeix el contrari. S’ha de reconèixer que contra gegants és complicat competir però també cal destacar que la intensitat, agressivitat i actitud amb la que jugaven les rivals era d’admirar. Us reconec que això sovint frega la línia de la falta i pot dificultar el nostre joc però, com a mínim, ens hauríem de posar al mateix nivell. Si no aconseguim ser igual d’intenses és impossible poder donar guerra contra equips així. Quan us feu fortes i, sobretot, quan traieu caràcter perquè us enfadeu és quan millor funcioneu.
Durant els partits us vaig guiant i cridant el que heu de fer en cada moment i moltes jugadores en tenen sort perquè sinó anirien perdudes… aquest cap de setmana no vaig poder guiar gaire el joc i em van agradar dues situacions. La primera, que m’ajudéssiu des de la banqueta i us possessiu en el meu lloc intentant guiar a les vostres companyes (vaig adonar-me que realment sabeu què cal fer en cada moment així que no entenc perquè llavors no ho feu, ejem ejem) i la segona, que sense les meves indicacions es van veure iniciatives i certs moviments que comenceu a tenir incorporats i són increïbles. M’agrada.
Cal treballar moltíssim, ho farem. El més important de tot és que tant en els entrenaments com en els partits ens ho passem teta!