Han jugat: Carla, Neus, Lia N, Cèlia, Xènia, Anna, Núria, Mar i Candela. Ens han acompanyat i animat a la banqueta: Lia M. i Èlia.

Aquest dissabte ens tornàvem a enfrontar contra el Cadaqués. Equip contra el qual vam jugar un amistós abans de començar la lliga. Qui ens va veure aquell dia i qui ens ha vist aquest dissabte. S’ha vist una petita evolució en menys d’un mes i si seguim així, creixerem cada cop més.

Ai nenes, nenes, nenes!!!! Si haguéssim estat bé físicament ens hagués sortit un partit rodó. Els últims minuts dels últims quarts es començaven a notar les mancances físiques i l’oxigen ja no arribava. Vam deixar de saltar, de córrer i de lluitar amb la mateixa intensitat i actitud. No us culpo ni renyo perquè és un treball progressiu i portem pocs entrenaments. Ho aconseguirem. A més, aquí parla un drama físic.

Amb el tema de la resistència durant un partit vull dir-vos que la treballarem i la millorarem. Simplement haureu de córrer molt i molt i molt als entrenaments (jeje). El que realment m’interessa és que es van veure avenços i millores, coses que s’han treballat als entrenaments i s’estan corregint alguns defectes. I és una passada.

Vull remarcar el tema de les faltes. Se’ns cau el món a terra quan ens expulsen d’un partit perquè hem comès 5 faltes… Hi ha tres coses que vull que quedin absolutament clares. La primera és que per molt novell, lent o el que sigui que pugui ser un àrbitre no pot ser que s’inventi o s’equivoqui en 5 faltes, per tant, si us expulsen serà perquè alguna també l’heu comès vosaltres (ni ell ni vosaltres sou perfectes així que prou recriminar coses als àrbitres. La segona és que fer una falta no està malament. Quan sigueu més grans veureu que n’hi ha que són necessàries, n’hi ha que són estratègiques i n’hi ha que si no les feu l’entrenador us renyarà. El bàsquet et dóna la possibilitat de fer-ne 5 i això significa que no és dolent. Simplement que tens un màxim. La tercera i no per això menys important, DE TOT SE N’APRÈN! Després de cometre un error no podeu enfonsar-vos o queixar-vos o enfadar-vos o indignar-vos o rendir-vos. Si faig una falta que no l’és, mala sort i si faig una falta que sí l’és, n’aprenc. Intento entendre perquè l’he comès i què haig de fer perquè no sigui falta i ho
milloro. Punt. Així de senzill. I això es trasllada a tot: al bot, al tir, a la defensa…

Per acabar us diré que, amb algunes excepcions, es juga com s’entrena i aquest divendres passat vaig notar un canvi. Evidentment es va traslladar al partit. Estic molt contenta de l’actitud de l’entrenament del divendres, del treball i l’esforç i em van sorprendre molt positivament certes jugadores que repeteixo, evidentment, van fer, pel meu gust, un excel·lent partit. Per tant, aquest cap de setmana quedem-nos amb el següent missatge: es juga com s’entrena i de tot se n’aprèn.