Cap de setmana plè d’emocions. Comencem pel dissabte al matí.

Derbi alt empordanès, d’aquells que t’agrada jugar per la rivalitat sana entre dos clubs veïns i amics.

Com sempre demanem a les noies que surtin a pista a lluitar, i donar-ho tot. Deu ser que en aquesta ocasió, per tractar-se de les Escolàpies, on coneixem a totes les jugadores i en molts dels casos hi ha relació d’amistat que les noies no han sortit nervioses. Ans el contrari, puc afirmar, que hem fet la millor primera meitat del que portem de lliga. Ha estat espectacular, bravo noies!

No parlo mai dels punts que fem o ens fan, però aconseguir deixar a tot un equip com les Escolàpies a 9 punts en quatre quarts diu molt del que es va veure a la pista. I sí en defensa vam estar excelses, en atac igual. Veiem la cistella enorme, a diferència d’altres partits, entraven els triples, fèiem bons passes….era perfecte!.

A la mitja part, com era d’esperar d’un gran equip com és l’Escolàpies, elles van canviar el xip, pujant la seva intensitat tan en defensa, com en atac. Aquí val a dir que ens vam veure en certs moments superades, i per aquest fet la segona mitja part de partit va ser de domini clar d’elles. Però gràcies a la gran feina feta a la primera part de partit, vam aconseguir una victòria que sempre és agradable.

Felicitats noies, i sobretot als dos equips per la lluita a pista.

I sí guanyar és divertit, si a sobre i afegim la gran presentació viscuda dissabte a la tarda, ja tenim el dia complert. Sempre és agradable veure les cares d’il·lusió de la mainada en sentir-se protagonista. I en el meu cas pèl de joia de veure-les a elles felices i a tots aquells jugadors que han passat per les meves mans, sobretot els ex-jugadors, en molts casos majors de 25 anys i que van començar amb mi d’escoleta.

Veure persones adultes, sanes i que encara recorden el seu pas pel nostre club, et fa sentir que l’esforç i passió que hi dediques en la seva formació val molt la pena.

VISCA EL BÀSQUET VILAFANT!

PER 25 ANYS MÉS!