Han jugat: Carla, Lia N, Cèlia, Xènia, Anna, Núria, Mar, Èlia i Candela. Ens ha vingut a animar la Neus.
Aquest dissabte ens visitava el Cadaqués, equip contra el que ens havíem enfrontat a principi de temporada jugant un amistós. L’equip rival es presenta amb 7 jugadores i, per tant, automàticament tenim el partit guanyat. Tot i així, s’arriba a l’acord que puguin jugar dues nenes de categoria preinfantil. Explico això perquè el resultat no acompanya al partit, segons el meu parer. Qui va veure l’amistós i qui va veure el partit de dissabte ha hagut de veure una millora. Us asseguro que n’hi ha. I la més important, el nostre físic. Es va notar la presència de les dues jugadores de més categoria i segurament el resultat hagués estat diferent si no haguessin participat en el joc. Independentment d’això, l’evolució de les nenes és innegable i es comencen a recollir fruits.
En un dels temps morts us ho vaig dir i diria que em vau sentir bé perquè vau canviar el xip. De fet, diria que tot el pavelló em va sentir. Actitud, ganes, positivisme… res més. L’altre dia vaig escoltar una frase meravellosa: no escollim els reptes que ens anem trobant però sí l’actitud que adoptem front aquests. Hi haurà un dia que costarà botar, un altre defensar, el següent agafar rebots… però l’actitud per sobreposar-nos a tot això és la clau. Sovint us frustreu perquè les coses no acaben de sortir però heu de saber que no és perquè escolliu males opcions sinó perquè les execucions no són precises i això és normal. Es tracte d’anar polint i perfeccionant perquè arribi un dia que, a l’intentar-ho, surti bé.
A tot això m’agradaria felicitar-vos per haver entrenat el Nadal, per haver-vos pres amb serietat els entrenaments i tenir ganes de millorar. Agraeixo que em consulteu tot tipus de dubtes (de bàsquet o no) i que confieu en el poc que sé de bàsquet. Anem bé!!