Han jugat: Carla, Neus, Lia, Cèlia, Anna, Núria, Èlia i Candela.

Últim partit de la temporada, últim partit categoria mini i últim partit juntes. Poc tinc a dir del partit perquè cada vegada en sabeu més i l’evolució que heu tingut i que tindreu és innegable. L’única cosa a destacar és la precipitació, impaciència i estrès. Durant un moment del partit semblava que qui arribava abans guanyava i que en comptes d’un partit de bàsquet era una cursa. En conseqüència, vau acabar foses. Si anem per darrera i al ritme que imposa el rival, sempre ens desgastarem però si el ritme el posem nosaltres la cosa canvia. L’única solució que va funcionar va ser impedir que botéssiu i obligar-vos a avançar amb passes. No us penseu que va funcionar a la perfecció perquè el moviment i nosaltres no som precisament amics però va fer que quan se us permetés botar, la sensació fos diferent. Us felicito, va ser un gran partit.

Us dec un bon escrit i una crònica personalitzada, arribarà. Tot i així, aprofito per dir que estic molt orgullosa de l’equip que hem creat, hem après juntes, hem crescut juntes, hem millorat juntes (i no només com a jugadores de bàsquet). Em sento afortunada d’haver tingut tant temps aquest equip i crec que hem aconseguit fer un grup digne d’envejar. Potser el que més em sorprèn de vosaltres és com poseu l’equip, literalment, per davant vostre. He jugat a molts equips de bàsquet i mai havia vist això. De fet, ni a bàsquet ni enlloc. Sempre que us he fet escollir entre vosaltres o l’equip o que les circumstàncies que ens envoltaven feien que haguéssiu d’escollir, sempre heu prioritzat el grup. I amigues, això us ha beneficiat sempre.

La meva (bona i mala) experiència m’ha demostrat que l’única funció dels pares i mares és la d’animar i, en la mesura que sigui coherent i lògic, donar suport a les decisions de l’entrenador (que per això ho és). Us haig de dir que m’ho heu posat tant i tant i tant fàcil… sou un grup tant increïble que no m’estranya que tingueu les filles que teniu. Des de la llunyania us dic, a tots, que sou unes grans famílies i que esteu fent una molt bona feina.
PD: No us desanimeu, ara ve el pitjor (jeje).