Tornem a les pistes després d’haver-ho desitjat i enyorat durant molt de temps, amb ganes de
recuperar sensacions i recordar el perquè aquest esport és la nostra passió. Llàstima que el
primer partit és contra un equip molt per sobre de la categoria i, segurament, de l’edat.
Les ganes i la concentració eren evidents, el treball durant totes les setmanes anteriors també.
El xoc de realitat que vam tenir ens va descol·locar una mica a totes, incloses les entrenadores.
La qüestió era acceptar l’equip que teníem davant i continuar fent el que tan bé sabem fer. Les
virtuts de l’equip rival no fan desaparèixer les nostres, calia senzillament confiar en nosaltres.
La clau quan jugues contra equips d’aquest nivell és la precisió en l’execució. Als entrenaments
constantment parlem de la importància d’una bona passada, d’una bona posició defensiva,
d’una bona col·locació en el rebot… els petits avantatges davant de grans equips desapareixen
molt ràpid si no s’aprofiten a la perfecció. Partits així són importants perquè te n’adones
d’aquestes coses, aprens i entens que la concentració i el treball són imprescindibles. Seguirem
treballant!
La part més important d’aquesta crònica és reconèixer el canvi de xip que van fer les nenes. És
d’admirar la capacitat que van tenir de saber capgirar la situació, la sensació que corria dins
d’elles. Aquesta qualitat és una gran virtut i veure que aquest canvi és útil i funciona, és
reconfortant.
L’Aida i jo us felicitem i estem molt orgulloses de vosaltres. Recordeu, elles s’enduen una victòria però nosaltres un aprenentatge.