Han jugat: Carla, Neus, Lia M, Lia N, Cèlia, Xènia, Anna, Núria, Mar, Èlia i Candela.
Aquest cap de setmana recuperem una jugadora que ha estat lesionada i ho fem de la millor manera. Benvinguda altre cop Lia!
Aquest cop no m’esplaiaré gaire. He gaudit. No recordo cap moment de frustració al veure una jugadora sense actitud o llençant la tovallola. Al contrari. Les 11 jugadores van estar excel·lents pel que fa a l’actitud i això es va veure reflectit a la pista. A més, divendres vau entrenar concentrades i amb ganes de fer-ho bé i això es trasllada al partit. Si sumes ambdues situacions tens com a resultat el partit de dissabte.
Comencem a perfeccionar, perdre la por, intentar coses noves… i això es nota. Paciència, paciència, paciència!!!! Al principi era un caos i els partits marejaven i tot. En una pista de bàsquet es donen mil situacions i a cada situació hi ha mil possibilitats. La qüestió és que a cada partit aconseguim interioritzar-ne una. I si vas sumant, arriba un partit en el que, per A o per B, te’n surten 5 o 6… És el que està passant, que comencen a sortir coses que treballem. Això us fa agafar confiança i us enfortiu. Aquest cap de setmana va ser així, sense deixar de reconèixer que vau tenir un d’aquells dies que entra tot inclús si tireu amb el culet), va ser un show.
Dimarts ens espera un partit complicat, haurem de posar-hi moooooltes ganes.
La clau és no deixar de fer mai allò que sabeu fer.