“Les promeses s’han de complir” per tant aquí va la crònica del darrer partit.
Aquest dissabte ens vam desplaçar a Sarrià per disputar el penúltim partit d’aquesta lliga, que de ben segur recordarem tots durant molts anys.
Durant els pocs entrenaments dels que hem pogut gaudir aquesta temporada per culpa del “bitxo”, ja ens ha quedat clar, per tal de millorar en qualsevol dels aspectes del joc, que la clau és la intensitat que hi posem al treball.
És per això que els entrenadors estem molt contents i orgullosos de totes vosaltres, ja que teniu molt interioritzada aquesta disciplina del treball. Bravo!!!
Dit això, sabíem que dissabte no seria un partit fàcil, ja que les nenes del Sarrià, tot i la victòria a Vilafant, tenien bones jugadores.
Sortim molt intenses en defensa, tot i que parar les seves dues jugadores, 27 i 8, ens costa moltíssim ja que tenen molt talent.
En atac fem les coses prou bé, potser abusem una mica del bot, la qual cosa ens comporta pèrdues de pilota.
Al final anem agafant petits avantatges en alguns quarts, la qual cosa acaba amb aquests 12 punts de diferència. Però el partit va ser molt més igualat del que reflexa el marcador, i els petits detalls, són els que acaben marcant la diferència.
Felicitar els dos equips per la lluita, i amb ganes de tornar-nos a trobar per les pistes de bàsquet.
I recordeu el que us vaig dir al final del partit. El bàsquet és un esport d’equip i TOTES sou importants, i totes sumeu. No només les que fan punts, sinó les que lluiten en defensa, agafen rebots… en definitiva lluiten tot el partit.
Per tant animeu-vos, perquè estem contents de totes, i només entrenant més i més, aconseguirem millorar tots els aspectes del joc.
PD: Desitjant un bona recuperació a la Gina, i que la Bruna pugui tornar quan ho cregui oportú.
