Han jugat: Ivan, Marc, Èric, Guillem, Ian, Dídac, Pol, Joan i Leo.
Sabíem que avui tindríem un partit complicat davant el Sant Narcís, però en comptes de créixer amb el repte, ens hem empetitit. A estones he tingut la sensació que bona part de vosaltres renunciàveu a esforçar-vos de valent, a fer una passa endavant, perquè trobàveu el partit massa difícil. I això és el que sap més greu i crec que és poc solidari cap a la resta de companys. En atac, hem tingut poques idees i poc encert. El Sant Narcís apretava en defensa i a nosaltres ens costava moure’ns sense pilota i sovint acabàvem els atacs amb un 1×2, 1×3… En defensa, amb l’excepció d’alguns jugadors, hem estat passius, lents alhora de recuperar i això ha provocat que el Sant Narcís arribés moltes vegades amb superioritat numèrica i acabés amb bàsquets molt fàcils.
El bàsquet ens permet passar-nos-ho bé a pista, aprendre constantment, però sense esforç, no hi ha premi. I el premi no és guanyar, el premi hauria de ser acabar els partits súper satisfets de l’esforç que hem fet per jugar el màxim de bé que podem i sabem. Pregunteu-vos si esteu satisfets del vostre treball, deixant de banda el marcador, i podrem començar a veure quines coses podem millorar de cara a la setmana vinent.
Ens veiem demà!
