Han jugat: Carla, Neus, Lia M, Lia N, Cèlia, Xènia, Núria, Mar, Èlia i Candela.

Sense intenció de voler treure mèrit a totes les coses bones que fem, a la meravellosa actitud de certes jugadores i a les ganes de superació d’altres, m’agradaria ser un xic contundent. Les cròniques van dirigides a les nenes i, per tant, m’agradaria que totes les llegissin perquè als entrenaments no puc estar 10 min comentant el partit. L’interès per llegir-les ha de ser vostre i no us han de perseguir els pares i mares perquè les llegiu, així que toca espavilar flors.

Potser m’equivoco o hi ha una manera millor però sempre he estat partidària de l’aprenentatge a base d’errors. A mi sempre m’han animat a equivocar-me i aprendre per mi mateixa i considero que m’ha anat bé. Sabeu que mai us cridaré o renyaré per intentar, al contrari, sempre us he animat a fer-ho. El que no comparteixo és cometre errors l’origen dels quals és una falta d’actitud, de concentració, d’empatia, de ganes, de treball… Ningú us obliga a venir i ningú us obliga a jugar, tothom pot tenir dies més bons i més dolents però som un equip i heu de ser conscients que les vostres acciones (tant positives com negatives) afecten al grup.

Quan formeu part d’un grup, així com d’un equip, d’una classe, d’una família… del que sigui que impliqui algú més que vosaltres, mirar per un mateix sense tenir en compte els altres és extremadament egoista. Heu de tenir present que tot el que feu pot afectar a més persones. Que en el bàsquet, un equip només funciona si totes les persones que el formen aporten i sumen. I el que heu de començar a entendre és que cada una de vosaltres és única i té qualitats diferents i que el nostre equip funciona perquè el que aporta una és únic i diferent del que aporta l’altra. No tot es redueix al bàsquet. Ja podem ser les millors jugadores del món que si estem amargades i no hi ha bon ambient això no funcionarà. Ja podem ser les màximes anotadores i fer cadascuna 20 punts que si ningú baixa el cul i defensa això no funciona. Si totes aportéssiu el mateix, tindríem clons i mil mancances com a equip.

I aquí ve la clau, ajuntar les dues idees que us acabo d’explicar. TOTES ho hem de donar tot i deixar-nos la pell perquè si UNA desconnecta, aquella qualitat que la fa única a l’equip desapareix i coixegem perquè pot ser que ningú més de l’equip la pugui suplir. Per tant, penseu que si cada una de vosaltres no suma (en allò que us faci imprescindibles) ens deixeu a tot l’equip penjats.