Han jugat: Carla, Neus, Angelina, Lia N, Cèlia, Xènia, Anna, Núria i Mar. Ens han acompanyat i animat a la banqueta: Lia M i Èlia.

Aquest dissabte era clau per saber on som i cap a on anem, el millor termòmetre possible. Podien passar dues coses: desastre o show. Fa un any segurament haguéssim optat per la primera opció i aquest any segurament ens quedaríem amb la segona. Evidentment hi ha moltes coses a aprendre, moltes altres a millorar i pràcticament totes per polir.

A l’inici de cada partit us demano les quatre coses bàsiques que vull però aquest cop us vaig demanar també que us buidéssiu. Que un quart dura 6 minuts però que us volia al 100% ja fos 1 minut, 3 minuts o tot el quart. M’era igual si el vostre límit era inferior a 6 minuts però que volia que hi arribéssiu perquè només així gaudiríem. Ah, i era absolutament necessari que les 5 jugadores a pista hi arribessin perquè si una fallava res funcionaria. Em vau fer cas i, casualment, va funcionar.

Vau estar de cinema. Espectacular. Quin gust de partit. Jugàvem contra un més que digne contrincant i era complicat afrontar aquest partit. L’experiència ens deia que són capaces de molt i que una petita manca de concentració era el judici final. Era imprescindible estar concentrades, unides i, sobretot, gaudir. No hi ha motor més potent que estar gaudint del que fas, l’adrenalina de voler continuar és el que supera la por i el cansament. I, senyoretes, quan la ment funciona la resta de coses venen soles. Vau ocupar bé els espais, vau fer primeres, segones i, fins i tot, terceres ajudes, vau lluitar cada pilota, vau defensar amb les cames, vau moure la pilota, etc. Penseu que portem molt pocs entrenaments i que comencin a sortir aquest tipus de coses a categoria mini és una passada.

L’any passat ho vaig fer en alguna ocasió i seguiré amb la mateixa dinàmica així que m’agradaria destacar un parell de situacions que em van agradar molt. I ja que en el seu moment vaig dir les coses no tan bones, avui enaltiré les positives.

Per començar, va haver una jugadora que es van endur una bona bronca. No per res més que per falta de concentració i actitud durant uns minuts. No permetré que una jugadora es relaxi o passegi per la pista quan la resta de companyes s’estan deixant la pell a pista. Sempre ho he trobat injust i no ho acceptaré. La reacció de la jugadora va ser tancar-se en banda i “enfadar-se” amb mi. La conseqüència d’això va ser més passotisme. Quan vaig tenir l’ocasió hi vaig parlar intentant fer-li veure que amb aquesta actitud no em castigava a mi sinó a les seves companyes. Que a tothom ens renyen o criden l’atenció quan fem alguna cosa malament i la resposta a això hauria de ser: ho he fet malament? Sí. Te vas a enterar ara de lo bé que ho faré. I evidentment va ser així, feia temps que no la veia jugar un quart com l’últim i em va agradar que recapacités i tingués l’empatia suficient per entendre a les seves companyes. Saber canviar el xip en tan poc temps és una gran virtut.

La segona i última situació fa referència a una altra jugadora que té un caràcter tan o més fort que el meu (al·lucina!!!). Que poc tolera les injustícies i quan les coses surten malament i no depenen d’ella és un gran drama. Evidentment, la culpa fàcil pel que fa al bàsquet és a l’entrenadora o a l’àrbitre. No us penseu, hem rebut els dos. El meu cas comença a estar superat però el de l’àrbitre no, i ha d’estar-ho ja. Aquest cap de setmana la vaig veure serena, admetent les seves faltes, acceptant les decisions de l’àrbitre i escoltant els consells per poder millorar-ho. Vaig veure un canvi d’actitud. Estic contenta. Et diré més, diria que és el primer partit on no et queixes en absolut i que t’han xiulat més faltes a favor els àrbitres. Quina casualitat, o no…

En aquesta línia us repetiré el que vaig dir al partit. Un àrbitre serà més o menys bo però les faltes, encara que no ho sembli, depenen de vosaltres i la vostra actitud. Us vaig dir que si aneu fortes i amb confiança normalment us xiularan les faltes. Si aneu toves, és complicat. Si entro decidida i forta cap a cistella a la mínima que l’àrbitre dubti em xiularà falta favorable però si entro amb por i tova no. I serà sort o casualitat però així va ser en el nostre cas. Quan vau confiar en això us van començar a tenir en compte en aquest sentit.

Felicitats nenes! Com us vaig dir: anem bé anem bé!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!